Dia Mundial dels ocell 2011

Cens d'ocells aquàtics hivernants a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Gener de 2009

Al cens d'ocells aquàtics hivernants del mes de gener (17.1.2009) a l'estany d'Ivars i Vila-sana, entre més de 1700 ànecs de diverses espècies (collverd, xarxet, cullerot, xiulaire, griset i morell de cap roig), s'ha de destacar la presencia d'un morell xocolater. També 7 oques i 1 cabussó collnegre. Els abundants cabussons emplomallats que hi havien durant el període reproductor han desaparegut tots, nomès observat un únic ocell el 13.1.2009. Entre les gavines, a part de les rialleres i els gavians argentats, esmentar un mínim de 2 gavians foscos, 3 joves de gavina menuda (als que caldria sumar 1 ad. observat el 13.1.2009) i 1 jove de 1er any de gavina cendrosa. Per contra una mica fluix amb corb marí i bernat pescaire,

Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 5+
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) 1+
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 150+
Esplugabous (Bubulcus ibis) 900+
Agró blanc (Casmerodius alba) 1
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 3+
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 80+
Oca vulgar (Anser anser) 7+
Ànec xiulaire (Anas penelope) 18+
Ànec griset (Anas strepera) 7+
Xarxet comú (Anas crecca) 299+
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 1248+
Ànec cullerot (Anas clypeata) 166+
Morell cap-roig (Aythya ferina) 6+
Morell xocolater (Aythya nyroca) 1
Rascló (Rallus aquaticus) 3+
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 20+
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 2+
Fotja vulgar (Fulica atra) 193+
Fredeluga (Vanellus vanellus) 1100+
Becadell comú (Gallinago gallinago) 3+
Gavina menuda (Larus minutus) 3 juv
Gavina vulgar (Larus ridibundus) 785+
Gavià fosc (Larus fuscus) 2+
Gavià argentat (Larus michahellis) 66+
Gavina cendrosa (Larus canus) 1 juv

Evolució del nombre de parelles reproductores d'ocells aquàtics a l'estany d'Ivars i Vila-sana

L'aparició del cranc de riu americà ha jugat un paper important en la recuperació d'algunes espècies com el cabusset. juliol de 2008. (c) Joan Estrada Bonell

La millora de la qualitat de l’aigua viscuda durant el 2008 ha repercutit en certa recuperació del nombre de parelles d’ocells capbussadors. Així, tot i que no s’han assolit les poblacions del 2006, any excepcional per a moltes espècies, ocells com la fotja (Fulica atra) o el cabusset (Tachybaptus ruficollis) han mostrat clars símptomes de millora respecte el 2007, amb 30-40 parelles la primera i 5-7 la segona. Per un altre costat espècies com el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), menys afectat per l’eutròfia que els anteriors, ha continuat incrementant de forma notable el seu nombre fins arribar a les 8-10 parelles d’enguany. Aquest increment sembla sens dubte motivat per la disponibilitat d’un bon nombre de peixos de mida petita, en especial alburns (Alburnus alburnus) , així com sobretot per la disponibilitat d’un gran nombre de crans americans (Procambarus clarkii) que estan esdevenint la base de la cadena tròfica de moltes espècies a l'estany. Altres espècies a destacar són la gavina riallera (Larus ridibundus) amb un important creixement de la població reproductora , que ha passat de les 30 pp del 2006 a les 70-80 del 2007 i les 250-300 del 2008. Associada a la gavina riallera s’ha d’esmentar la consolidació de la cria de la gavina capnegra (Larus melanocephalus), amb 1 p el 2007 i un mínim de 3 pp. el 2008.

Tot i el bon pas primaveral de límícoles i les xifres importants d’espècies com el camesllarges (Himantopus himantopus), els nivells d’aigua possiblement var resultar excessius per tal que criessin aquestes espècies. Així només es van detectar indicis de cria d’una parella de camesllargues i d’una de fredeluga (Vanellus vanellus). És possible que nivells acceptables per als adults eren massa alts per als polls, cosa que ha inhibit la seva reproducció. Per tant, aquesta continua essent per ara una de les assignatures pendents en el recuperat estany el generar aigües somes que permetin la cria de les limícoles, amb una davallada constant del nombre de parelles reproductores

Entre els ocells de canyissar s’ha d’esmentar la consolidació al canyissar de depuració de la població reproductora de boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i de balquer (Acrocephalus arundinaceus), tot i que aquesta darrera sembla haver patit una petita reducció que lligada a causes externes car no ha estat exclusiva de l’estany. A aquestes dues espècies s’hauria de sumar la possible cria per primera vegada del boscaler comú (Locustella luscinioides), del que s’ha detectat en diverses ocasions un mascle cantant i se n’ha capturat un jove durant el mes de juliol, i de la boscarla mostatuxda (Acrocephalus melanopogon), espècie de la que se n’ha capturat joves en un període bastant primerenc per a ser ocells foranis. Dins dels ocells de canyissar esmentar la possible reducció del nombre de parelles de polla blava (Porphyrio porphyrio) ocasionada per la desaparició d’importants sectors de bovar excessivament embassats i la consolidació del rascló (Rallus aquàticus), tot i que en aquest cas sembla s’hauria produït un desplaçament de les parelles que criaven al perímetre de l’estany cap al canyissar de depuració. També esmentar que les dues parelles d’arpelles (Circus aeruginosus) assentades a l’estany des del 2007 enguany semblen haver fracassat les dues.

Pel que fa als ànecs, al marge del coll-verd (Anas platyrhynchos) amb una posblació més o menys estabilitzada, esmentar la presencia regular tots aquests anys de diverses parelles d’ànec cullerot (Anas clypeata) i de xibec (Netta rufina), tot i que en aquest darrer cas no es té constància que enguany hagi arribat a criar de forma exitosa, i l’observació permanent de morells de cap roig (Aythya ferina) sense però que s’hagi pogut trobar cap indici clar de cria.

Finalment tot i que els fumarells carablans (Chlidonias hybrida) no han tornat a criar si que s’ha observat ocells molt aquerenciats fins bastant tard, cosa que faria pensar en la possibilitat que si la millora es manté puguin tornar a criar en anys propers.

Taula 2. Evolució de les espècies aquàtiques reproductores a l’estany d’Ivars i Vila-sana entre 2004 i 2008. * Espècies amb presencia continuada durant el període reproductor, tot i que sense indicis de cria

Evolució del nombre d'ocells aquàtics hivernants a l'estany d'Ivars i Vila-sana en base els censos de gener

Vista hivernal de l'estany. febrer de 2008. (c) Joan Estrada Bonell

La millora de la qualitat de l’aigua respecte a l'hivern anterior ha repercutit en un increment del nombre d’ocells capbussadors. Així el nombre de fotges (Fulica atra) aquest període s’ha recuperat sensiblement fins superar les 114 del cens de gener i s’ha tornat a observar alguns cabussets (Tachybaptus ruficollis) , cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) i fins i tot, a finals d’hivern, una parella de cabussó de collnegre (Podiceps nigricollis) en plomatge nupcial, espècies totes elles –a excepció del cabussó emplomallat- que van pràcticament desaparèixer coincidint amb l’episodi d’eutròfia de la primavera-estiu del 2007

Durant tot l’hivern s’ha continuat mantenint la joca d’esplugabous (Bubulcus ibis) (màxim 660 exs. el 19.01) i corb marí gros (Phalacroxorax carbo) (màxim 370 exs. el 20.02) així com un nombre important d’ànecs, (més de 1.652 ànecs de 7 espècies diferents el 19.01 durant el cens de gener). Aquesta xifra indica que el nombre d’ànecs per ara continua incrementant-se hivern darrer hivern i que l’estany d’Ivars i Vila-sana continua guanyant pes dins del conjunt de les zones humides de Lleida com es pot veure a la taula 1. Es interessant destacar també les 31 arpelles (Circus aeruginosus) detectades durant el cens de gener que tenen al canyissar de depuració una important joca. Aquestes xifres han convertit a l’estany d’Ivars clarament en una de les principals zones humides del país només per darrera els tres grans aiguamolls litorals, malgrat que cal tenir en compte que en aquest cas només estem parlant d’una única llacuna i no d’un complex d’estanys i aiguamolls. Pel que fa als corbs marins s’ha d’esmentar que els ocells que formen la joca a Ivars no són exemplars que procedeixen d’altres localitats sinó que romanen tot el dia a l’estany pescant en mola. D’aquí es dedueix que el nombre de peixos que hi ha a l’estany és molt gran.

Si analitzem l’evolució de l’avifauna hivernal de l’estany al llarg dels darrers anys (taula 1) veien que en gran majoria d’espècies s’ha detectat un augment d’any en any tant numèric com de la seva importància relativa pel que fa al conjunt de Lleida. Al gràfic 1 s’observa però, tot i el major nombre total d’ocells d’aquest hivern, que els ocells que s’apleguen a l’estany d’Ivars i Vila-sana en bona mesura no són ocells nous a la plana de Lleida sinó que en realitat el que s’ha produït és un moviment des de les altres zones humides més importants cap a l’estany. Aquest desplaçament s’ha donat en tots els espais però ha estat especialment significatiu en el cas de Sant Llorenç de Montgai, que ha passat de ser la principal localitat per als ànecs i les fotges a l’hivern abans de la recuperació de l’estany a ser actualment la que concentra el menor nombre d’efectius.

Analitzant les espècies que han viscut un increment important a l’estany d’Ivars i Vila-sana viem que les piscívores com el corb marí i el bernat pescaire (Ardea cinerea) hi tenen un pes important, com cosa que confirmaria la consolidació de les poblacions de peixos a l’estany.

Altres elements destacables d’aquest hivern ha estat la formació d’un gran dormidor de gralles (Corvus monedula) associat a la joca d’esplugabous i corbs marins. El màxim fou de 1.000 gralles durant el mes de febrer, cosa que la converteix possiblement en la joca de gralles més gran mai coneguda a Catalunya. Com a dada d’interès esmentar també l’observació duran el cens de gener d’un mascle de xarrasclet (Anas querquedula), espècie regular en pas a Catalunya i reproductor ocasional però excepcional a l’hivern, període de l’any que el passa a l’Àfrica subsahariana

Gràfic 1. Evolució del nobre total d'ànecs i fotges a les quatre principals zones humides de la plana de Lleida.

Taula 1: Evolució dels censos de gener d’ocells aquàtics de l’estany d’Ivars i Vila-sana i percentatge respecte al total de Lleida entre 2006 i 2008.

Colonia gavina riallera (Larus ridibundus) i gavina capnegra (Larus melanocephalus) de l'estany d'Ivars i Vila-sana el 2008

Atès l'interès de la colònia de gavines de l'estany (260-280 pp de gavina riallera i 3 de gavina capnegra), -l'única localitat a Catalunya fora del delta de l'Ebre- i el seu espectacular creixement s'ha decidit fer un seguiment d'aquesta colònia que, entre altres, marcant un centenar de polls amb anelles metàl·liques i anelles de PVC de lectura a distància. Aquest seguiment el coordina EGRELL en col·laboració amb el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana i el grup de gavines de la Universitat de Barcelona

El 20 de maig es va entrar un curt període de temps a la colònia per tal de contar els nius, estudiar la condició física dels adults en base la mida de posta i tamany dels ous i construir un petit tancat en una part de la colònia que permeti el control i anellament dels polls.

El 6 de juny es va procedir a marcar els polls d'una part de la colònia amb anelles metàl·liques i anelles de PVC de lectura a distancia. En aquest cas és va disposar, a més, de la inestimable col·laboració del cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya, que van aportar una barca i que van participar de forma molt activa en la recuperació dels polls de fora del tancat que van saltar a l'aigua.

Si trobeu qualsevol gavina o altre ocell anellat o en podeu llegir l'anella és molt important que ho comuniqueu a l'Institut Català d'Ornitologia ico@ornitologia.org (http://www.ornitologia.org/)

anellament dels polls de gavina riallera de la colonia de l'Estany. (c) Joan Estrada Bonell

anellament dels polls de gavina riallera de la colonia de l'Estany. (c) Joan Estrada Bonell

anellament dels polls de gavina riallera de la colonia de l'Estany. (c) Joan Estrada Bonell

anellament dels polls de gavina riallera de la colonia de l'Estany. (c) Joan Estrada Bonell

anellament dels polls de gavina riallera de la colonia de l'Estany. (c) Joan Estrada Bonell

niu d'una de les tres parelles de gavines capnegres que enguany estan criant a l'estany d'Ivars i Vila-sana. (c) Joan Estrada Bonell

niu de gavina riallera amb els ous ecolosionant.(c) Joan Estrada Bonell

niu de gavina riallera amb els ous encara no eclosionats. (c) Joan Estrada Bonell

Durant l'entrada a la colonia es va aprofitar per construir un petit tancat amb malla de plàstic que permeti el posterior control i anellament dels polls. (c) Joan Estrada Bonell

Es van mesurar els ous d'una mostra de nius per tal de coneixer la condició física dels reproductors. (c) Joan Estrada Bonell

Per tal de contar el nombre de nius i el contingut de cada un d'ells es va utiltizar un contador multiple que permetia al censador anotar el nombre d'ous a cada niu. (c) Joan Estrada Bonell

Espècies detectades a l'estany d'Ivars i Vila-sana entre el desembre de 2005 i l'abril de 2008

estatus (en minúscula escàs en majuscula freqüent)
r/R resident
e/E estival
h/H hivernal
p/P en pas
o ocasional

si indica que cria o ha criat algun d'aquests anys a l'estany
? incica que hi ha indicis que podria haver intentat criar a l'estany

cabusset (Tachybaptus ruficollis) r, e si
cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) r si
cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) e si
corb marí gros (Phalacrocorax carbo) H
bitó (Botaurus stellaris) o
martinet menut (Ixobrychus minutus) e si
martinet de nit (Nycticorax nycticorax) e, p ?
martinet ros (Ardeola ralloides) e ?
esplugabous (Bubulcus ibis) E, H, P si
martinet blanc (Egretta garzetta) e, h, p
agró blanc (Egretta alba) o
bernat pescaire (Ardea cinerea) E, H, P
agró roig (Ardea purpurea) e si
cigonya blanca (Ciconia ciconia) R, P
cigonya negra (Ciconia nigra) p
capó reial (Plegadis falcinellus) p
becplaner (Platalea leucorodia) o
cigne mut (Cignus olor) o
oca vulgar (Anser anser) o
bec de serra mitjà (Mergus serrator) o
ànec blanc (Tadorna tadorna) o
ànec xiulaire (Anas penelope) H
ànec griset (Anas strepera) e, h, p ?
xarxet comú (Anas crecca) H, P
ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) R, E, H, P si
xarrasclet (Anas querquedula) e, p ?
ànec cuallarg (Anas acuta) H, p
ànec cullerot (Anas clypeata) r, h, P si
xibec (Netta rufina) r, p si
morell de cap-roig (Aythya ferina) r, h, P ?
morell de plomall (Aythya fuligula) o
morell xocolater (Aythya nyroca) o
aligot vesper (Pernis apivorus) p
esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) o
milà reial (Milvus milvus) p
milà negre (Milvus migrans) p
voltor (Gyps fulvus) p
àliga marcenca (Circaetus gallicus) p
arpella vulgar (Circus aeruginosus) r, H, p si
esparver cendròs (Circus pygargus) E si
arpella pàl·lida (Circus cyaneus) h
esparver vulgar (Accipiter nisus) h, p
astor (Accipiter gentilis) o
aligot (Buteo buteo) H
àguila calçada (Hieraaetus pennatus) p
àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) o
àguila pescadora (Pandion haliaetus) o
xoriguer vulgar (Falco tinnunculus) r, H si
falcó de la reina (Falco eleonorae) o
falcó peregrí (Falco peregrinus) o
esmerla (Falco columbarius) h
falcó mostatxut (Falco subbuteo) e, p ?
perdiu (Alectoris rufa) R si
guatlla (Coturnix coturnix) e, h, P si
faisà (Phasianus colchicus) o ?
rascló (Rallus aquaticus) r si
rascletó (Porzana parva) o
polla d'aigua (Gallinula chloropus) R si
polla blava (Porphyrio porphyrio) r si
fotja (Fulica atra) R, E si
grua (Grus grus) o
sisó (Tetrax tetrax) e, h
cames llargues (Himantopus himantopus) E, p si
bec d'alena (Recurvirostra avosetta) o
torlit (Burbinus oedicnemus) r, E si
perdiu de mar (Glareola pratincola) p
corriol petit (Charadrius dubius) e si
corriol gros (Charadrius hiaticula) P
corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) p
daurada grossa (Pluvialis apricaria) h, p
pigre gris (Pluvialis squatarola) p
fredeluga (Vanellus vanellus) e, h, p si
fredeluga gregaria (Vanellus gregarius) o
territ tresdits (Calidris alba) o
territ menut (Calidris minuta) P
territ de Temminck (Calidris temminckii) p
territ becllarg (Calidris ferruginea) P
territ variant (Calidris alpina) p
batallaire (Philomachus pugnax) P
becadell comú (Gallinago gallinago) P, H
becadell sord (Lymnocriptes minimus) p
becada (Scolopax rusticola) o
tètol cuanegre (Limosa limiosa) p
becut (Numenius arquata) o
gamba roja pintada (Tringa erythropus) P
gamba roja vulgar (Tringa totanus) P
gamba verda (Tringa nebularia) P
xivita (Tringa ochropus) H, P
valona (Tringa glareola) P
siseta (Tringa stagnatilis) o
xivitona (Actitis hypoleucos) P
remena-rocs (Arenaria interpres) o
escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus) o
gavinacapnegra (Larus melanocephalus) o si
gavina menuda (Larus minutus) o
gavina vulgar (Larus ridibundus) R, E, P si
gavià fosc (Larus fuscus) o
gavià argentat (Larus michaelis) r si
gavina cendrosa (Larus canus) o
curroc (Gelochelidon nilotica) p
xatrac bengalí (Sterna bengalensis) o
xatrac comú (Sterna hirundo) o
xatrac gros (Sterna caspia) o
fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) E, P si
fumarell negre (Chalidonias niger) P ?
fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) o
ganga (Pterocles alchata) o
colom (Columba livia) R si
xixella (Columba oenas) H
tudó (Columba palumbus) R, H si
tòrtora turca (Streptopelia decaocto) R si
tòrtora vulgar (Streptopelia turtur) e, p si
cotorra de Kramer (Psittacula krameri) o
cucut (Cuculus canorus) e si
òliba (Tyto alba) r si
xot (Otus scops) e si
mussol comú (Athene noctua) r si
mussol banyut (Asio otus) r si
mussol emigrant (Asio flammeus) h
enganyapastors (Caprimulgus europaeus) e si
siboc (Caprimulgus ruficollis) e si
falciot negre (Apus apus) e
ballester (Tachymarptis melba) p
blauet (Alcedo atthis) p
abellerol (Merops apiaster) E si
gaig blau (Coracias garrulus) e ?
puput (Upupa epops) E, h si
colltort (Jynx torquilla) p, e ?
picot verd (Picus viridis) R si
terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) o
calàndria (Melanocorypha calandra) o
cogullada vulgar (Galerida cristata) r si
cotoliu (Lullula arborea) h
alosa vulgar (Alauda arvensis) H
oreneta de ribera (Riparia riparia) E, P
oreneta vulgar (Hirundo rustica) E, P si
oreneta cuarogenca (Hirundo daurica) p
orenenta cuablanca (Delichon urbica) E, P
grasset de muntanya (Anthus spinoletta) h
titella (Anthus pratensis) H
piula dels arbres (Anthus trivialis) p
cuereta torrentera (Motacilla cinerea) h
cuereta blanca (Motacilla alba) H
cuereta groga (Motacilla flava) P
cargolet (Troglodytes troglodytes) h
pardal de bardissa (Prunella modularis) H
rossinyol (Luscinia megarhynchos) E si
cotxa blava (Luscinia svecica) P, h
pit-roig (Erithacus rubecula) H
cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) h, p
bitxac comú (Saxicola torquata) h, p
bitxac rogenc (Saxicola rubetra) p
còlit gris (Oenanthe oenanthe) p
merla (Turdus merula) R si
tord comú (Turdus philomelos) H
griva (Turdus viscivorus) R si
tord ala-roig (Turdus iliacus) h
griva cerdana (Turdus pilaris) h
rossinyol bord (Cettia cetti) r si
trist (Cisticola jundicis) r si
boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) p
boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) p
boscarla dels arrossars (Acrocephalus agricola) o
boscarla menjamosquits (Acrocephalus palustris) o
boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) e, P si
balquer (Acrocephalus arundinaceus) E si
boscaler comú (Locustella luscinoides) p
boscaler pintat (Locustella naevia) p
bosqueta (Hippolais polyglotta) E si
tallareta cuallarga (Sylvia undata) r, h si
tallarol trencamates (Sylvia conspicillata) o
tallarol de garriga (Sylvia cantillans) p
tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) r si
tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) e, p
tallareta vulgar (Sylvia communis) p
tallarol gros (Sylvia borin) p
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) e, h, P
mosquiter comú (Phylloscopus collybita) H
mosquiter de passa (Phylloscopus trochylus) P
mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) p
papamosques gris (Muscicapa striata) e si
mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) P
mallerenga blava (Parus caeruleus) h
mallerenga carbonera (Parus major) r, H si
teixidor (Remiz pendulinus) r, H si
oriol (Oriolus oriolus) e si
capsigrany (Lanius senator) e, p
botxí (Lanius meridionalis) h
garsa (Pica pica) R si
gralla (Corvus monedula) r si
cornella (Corvus corone) r ?
corb (Corvus corax) o
estornell vulgar (Sturnus vulgaris) R, H si
estornell negre (Sturnus unicolor) r si
pardal comú (Passer domesticus) R si
pardal xarrec (Passer montanus) R, h si
pinsà (Fringilla coelebs) H
pinsà mec (Fringilla montifringilla) h
gafarró (Serinus serinus) r, e, h si
verdum (Carduelis chloris) r, E, h si
cadernera (Carduelis carduelis) r, h si
passerell (Carduelis cannabina) H
durbec (Coccothraustes coccothraustes) o
gratapalles (Emberiza cirlus) r
sit negre (Emberiza cia) h
repicatalons (Emberiza schoeniclus) H
cruixidell (Miliaria calandra) R, H si

Història de l'estany d'Ivars i Vila-sana

La recuepració de l'estany aportà imatges com aquesta del f'embassament dels antics coberts que s'havien construit en els terrens assecats de l'antic estany. Febrer 2006. (c) Joan Estrada Bonell

La depressió de l’Ebre lleidatana és una gran plana situada per sota els 400 m d’altitud, amb escasses precipitacions (que no acostumen a superar els 350 mm de pluja anuals) i aïllada dels vents humits litorals per les serralades litoral i prelitoral. En aquestes condicions és fàcil entendre l’existència de cubetes endorreiques, sense desguàs natural, al fons de les quals es formaven estanys temporals cap als quals drenava l’aigua de pluja de les rodalies. Aquests estanys eren de caràcter salí i en ells s’hi formava importants crostes de clorurs que sovint eren explotades comercialment. Una de les més importants cubetes estava situada entre els municipis d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, al Pla d’Urgell. Aquesta cubeta que s’estanyava els anys de pluja sovint quedava reduïda a dos petits tolls al període estival. Amb l’arribada del Canal d’Urgell el 1860 i la transformació en regadiu de tot l’entorn la llacuna d’Utxafava (antic nom de Vila-sana) el fons de la cubeta esdevingué un estany permanent, en el que desguasaven les aigües sobrants dels conreus de les rodalies. En poc temps aquest estany assolí unes grans dimensions (2 km de llarg per 1 km d’ample i 3 m de profunditat) i va passar a ser utilitzat com a reservori d’aigua per als regs dels municipis del Poal i Bellvís, situats aigües avall. Aquest nou estany va esdevenir un punt neuràlgic dins el Pla d’Urgell la primera meitat del segle XX. Així, al marge de l’important activitat cinegètica que s’hi desenvolupà, amb caçadors vinguts de Barcelona que s’hospedaven a les masies i pobles de les rodalies, i un aprofitament comercial de la pesca, en especial de l’anguila, també esdevingué el principal centre d’oci local. En aquest context, les masies de l’entorn de l’estany esdevingueren berenadors, on la gent dels pobles de les rodalies hi anaven a celebrar alifares i bodes, a l’estany s’hi anava en barca, es va habilitar una platja per al bany i els mes agosarats hi organitzaven curses de natació.

La pressió governamental per al "sanejament" (eufemisme de desecament) de les zones humides (considerades insalubres) per a convertir-les en terres de conreu comportà però que, tot i l’oposició local, el 1945 s’iniciés el procediment per al seu desecament. Aquest finalment s’inicià el 1949 i finalitzà el 1951. L’alta salinitat del sòl obligà els primers anys a fer-hi arròs i crear una important xarxa de drenatges per poder rentar la sal de la terra, amb un important cost econòmic. La nostàlgia dels que havien conegut l’estany, la pèrdua d’un important referent per part dels pobles de les rodalies i la sensació que s’havia ursupat un patrimoni als habitants de la zona va fer que l’any 1991, 40 anys després de la seva dessecació, els ajuntaments d’Ivars i Vila-sana plantegessin a la Generalitat de Catalunya la possibilitat de recuperar l’antic estany. Possiblement des del punt de vista ecològic el projecte més interessant hagués estat intentar recuperar l’antiga cubeta salitrosa d’aigües temporals però la seva possible inviabilitat, per les transformacions hagudes, i la no comprensió social va fer decantar per recuperar l’estany d’aigües permanents existent abans la seva desecació. Aquest nou estany ha de ser un element dinamitzador de la zona però a la vegada només es podia justificar des del punt de vista mediambiental. És per aquesta raó que no hi estarà permesa la caça i l’ús públic quedarà restringit als sectors habilitats amb aquesta finalitat.

En aquesta direcció, el 1995 es va aprovar el "Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany d’Ivars", es va iniciar la redacció del projecte de recuperació de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i van començar les compres de finques que permetrien la recuperació d’aquest espai. El projecte actual, executat pel Consorci de l’estany d’Ivars i Vila-sana i format pel conjunt d’administracions locals i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, i en el que també participa la Fundació Territori i Paisatge, preveu la inundació de 132 ha amb aigua que procedeix directament del canal d’Urgell. El procediment però ha estat lent i no ha estat fins a principis de 2005 quan es van iniciar les obres de reperfilat de l’estany i es va iniciar tímidament l’entrada d’aigua. Finalment la tardor de 2008 l'estany va arribar a la seva cota màxima d'inundació, havent estat recolonitzat per bona part de les espècies aquàtiques que havien poblat l'antic estany.